Sedimentary facies involved processes 

Context in source publication

Context 1

... d’eolianites), es poden introduir dins les coves costaneres i incorporar-se al seu registre sedimentari (GINÉS & GINÉS, 1986, 1995b; GINÉS, 2000). Un ex- ponent d’aquestes situacions són per exemple les au- tèntiques platges ( Fig. 7) presents a l’interior de la cova de na Mitjana (GINÉS et al ., 1975, 2007b) on també s’hi pot observar les restes de l’activitat dels organismes bentònics. Amb tot però, el més freqüent és observar les morfologies d’erosió marina a les entrades de les cavitats litorals, essent possible constatar també que un gran nombre de coves situades a la línia de costa són el resultat de la captura de fenòmens càrstics, per part dels mecanismes d’erosió específics de la franja litoral (MONTORIOL-POUS, 1972; GINÉS, 2000; GRÀCIA et al ., 2001, 2010). Dins d’aquest context, és necessari tenir en consideració les oscil·lacions del nivell marí durant el Quaternari (VAN HENGSTUM et al ., 2011). Incloem dins d’aquest grup de sediments dues fàcies totalment antagòniques pel que fa al seu procés de formació (precipitació / dissolució) i que són característiques de la zona freàtica en el carst litoral. En el primer cas es tracta d’arenes formades per l’acumulació de làmines de calcita flotant (Fig. 8), mida arena mitjana, que poden arribar a superar els 40 cm de 206 potència (FORNÓS et al ., 2009; GRÀCIA et al ., 2007a, 2007b) però de manera molt irregular, formant una es- pècie de tel que recobreix el fons dels llacs presents en algunes sales, i mostrant una forma cònica d’amunte- gament (Fig. 9). Els grans d’arena estan formats per cristalls romboèdrics de calcita que mostren símptomes parcials de corrosió. Aquest tipus de dipòsits és abundant en el trespol dels llacs, a sales amb la superfície lliure de l’aigua que permet la desgasificació del CO 2 . Aquest procés controla la precipitació de les làmines de calcita flotant a la superfície dels llacs on es mantenen per flotació fins que el propi pes pel seu creixement, o algun efecte extern com pugui ser el degoteig des del sostre de la cavitat, fa que se superi la tensió superficial de l’aigua i acabin per acumular-se al fons del llac. En el segon cas, es tracta de l’acumulació de partícules carbonatades (grans) que han estat alliberades des de les parets de la cavitat per processos fisicoquí- mics de meteorització, ja sigui en condicions subaquàtiques (Fig. 10) o fins i tot aèries. Es tracta de l’acumulació d’arenes fines a mitjanes de poca potència, normalment no superen els 20 cm (FORNÓS et al ., 2009), que mostren corbes de mida de gra bimodals i amb una mala classificació. Aquests dipòsits estan formats en la seva majoria per grans de composició calcítica, encara que també hi és present la dolomita. Aquests nivells carbonatats solen presentar-se mesclats amb sediments llimosos vermells (fàcies mesclades). Aquesta fàcies carbonatada particulada sol ser la que presenta una tex- tura més gruixada, deixant de banda la produïda pels processos gravitatoris i de trencament. La seva acumulació es deu a la resposta diferencial als processos de meteorització i corrosió sobre les parets de la cavitat, formades per roques calcarenítiques en les quals els bioclasts responen de forma diferent a la corrosió en funció de la seva textura i mineralogia. Aquesta fàcies és especialment abundant en aquelles zones freàtiques del carst litoral en les qual es dóna la corrosió per la mescla d’aigües i on la presència d’haloclines és freqüent (GRÀCIA et al. , 2007b). L’acumulació sedimentària a les coves de les Balears és deguda a un ampli ventall de mecanismes sedimentaris relacionats amb els diferents processos geomorfològics que actuen al llarg del sistema de cavitats –tant en condicions vadoses com freàtiques, i amb més o menys influència exterior– fet que implica la presència tant de sediments que podem considerar al·lòctons, procedents del exterior, com autòctons, produïts a l’interior de les cavitats. En molts dels casos, aquests processos es troben mediatitzats pel caràcter costaner dels principals carsts de les Balears, fet que és responsable de la presència d’algunes fàcies específiques ben individualit- zades (Fig. 11). Una bona part dels mecanismes involucrats en la deposició sedimentària corresponen al col·lapse i trencament de les roques del sostre o parets de les ...